PRIMER DIA

PRIMER DIA

Són les 6 del matí, m’aixeco ràpid, amb els ulls casi tancats i hem dirigeixo a rentar-me la cara a la pica del lavabo. Acte seguit hem poso a fer-me l’esmorzar per a agafar energia, perquè estava segur que la necessitaria.

Eren dos quarts menys cinc de set quan una amiga i el seu pare m’esperaven a la porta de casa per recollir-me i reprendre un viatge cap a l’estació de tren la qual sortiríem una estona després direcció Madrid- Atocha.

Allí a la cafeteria de l’estació Renfe de Lleida ens vam trobar tots els alumnes per començar una aventura cap a la ciutat mes important del nostre país, la capital, Madrid. Abans de aventurar-nos, vam haver de passar pel control d’estupefaents o objectes no permesos a l’àrea metropolitana.

Eren les 7 del matí amb punt, ni un minut més ni menys quan ens embarcàvem en aquell tren amb forma de coet el qual ens traslladaria a la capital amb poc més de dues hores.

Vam arribar a l’estació de Madrid-Atocha sobre dos quarts de deu del mati. Un cop allí, tot va canviar.

Era de dia, tot estava il·luminat, gent per tot arreu on posaves la mirada, cotxes allí on et dirigies i bussos turístics a tots els llocs emblemàtics que tenies per veure al teu voltant. Una sensació de llibertat i a la vegada de fòbia a tant tràfic.

Un cop amb les maletes a les mans i tot a lloc, vam dirigir-nos al “Palacio de los Diputados” on ens van explicar cadascuna de les utilitats que tenien les sales integrades en aquell immens palau de luxe situat al centre de la ciutat mes emblemàtica del país. Un dels acudits mencionats en l’explicació de la guia va ser els trets que van deixar marca al sostre de la sala principal causats per Antonio Tejero, ex tinent coronel de l’exèrcit espanyol.

Una vegada acabada la guia turística, ens van deixar via lliure per buscar un lloc on menjar i passar dues hores per descansar.

Després de dinar vam anar a fer la ruta turística que es deia "Madrid de los Austria" que va durar aproximadament unes dues hores. 

Vam iniciar el trajecte en el "Palacio Real" allí ens va explicar tota la història del Palau i seguidament de la "Catedral de la Almudena" patrona de Madrid. Personalment a destacar de la visita per mi seria l'arquitectura tan bonica que s'utilitzava i les històries que hi havia darrere. Llocs que més en van agradar de la visita van ser el "Palacio Real", "La Plaza Mayor" i "La Puerta del Sol". La guia que ens va acompanyar em va agradar molt la forma d'explicar i era molt simpàtica.

A l'acabar la visita ens sobrava una mica de temps i vam decidir anar a visitar el "Palacio Real" per dintre. Era un palau gegant i molt bonic va ser una visita improvisada i amb poc temps que em va sorprendre molt i em va deixar amb ganes de mes. 

Després vam anar una estona a l'hostal i després cadascú a sopar i després a dormir i agafar forces per a l'endemà.

SEGON DIA

El segon dia de la nostra estada a Madrid l’activitat que hi havia programada per començar l’itinerari era la visita al Museo del Prado. https://www.museodelprado.es/

Allí vam iniciar una visita guiada que tenia per finalitat conèixer una mica més les obres que hi ha en aquest museu i fer-nos veure tota la informació que amaguen i el que volen transmetre; ja que les canons de bellesa poden canviar en els anys però les emocions sempre són i seran les mateixes.
Per exemple la escultura de Felipe II en la qual es reflexa el seu poder amb l’home encadenat i amb l’armadura romana desmuntable que porta que fa referència a l’època de l’imperialisme romà.

També un quadre on es veu molt clarament reflectit el dolor és “El Descendimiento” del pintor flamenc Van der Wayden.

Per altra banda el que a mi més em va sorprendre pel missatge va ser un quadre on apareixia una dona en 2 etapes de la vida; quan és jove i quan està en l’etapa de la vellesa i llavors la mort que es vol emportar cap a l’infern a la més gran però aquesta s’aferra a la noia jove i és com si ens volgués dir que vigiléssim amb les accions dolentes que féssim perquè ens poden repercutir.

I per finalitzar la visita vam veure el quadre més famós del museu, “Las Meninas” de Velázquez on hi crida l'atenció els dos nans que apareixen al costat de la infanta, ja que en la època les persones diferent eren molt apreciades; sobretot per la reialesa.

Per prendre una mica l’aire i observar les vistes de Madrid vam fer l’ultima parada abans de dinar a la terrassa del Cículo de Bellas Artes on uns quants també vam aprofitar a fer-nos fotografies.

Un cop dinats vam anar al Espacio Fundación de Telefónica on vam fer una visita sobre la Història de las Telecomunicaciones fent un recorregut en el temps començant per la invenció del telègraf fins als mòbil d’avui en dia amb anècdotes intercalades. 
Una d’elles era que en la Segona Guerra Mundial els nazis vam fer enviar un missatge de veu a un home perquè digues que en el Camp de concentració on estava no és torturava gent, però ell mentre que amb la veu deia el que havien dit amb la cara va fer servir el Codi Morse per expressar tot el contrari i d'aquesta manera és va poder salvar molta gent. Per desgràcia no totes les anècdotes són bones, també ens va explicar que el Titanic a pesar de tots els missatges de socors que va enviar les ajudes van tardar massa en arribar perquè els telegrafistes només feien jornada diürna i aquest va ser el motiu de moltes morts.

Per acabar el dia vam anar al Teatre Calderón per veure “La Família Addams” una comèdia musical fantàstica sobre una família a la qual la mort els apassiona i com intenten acceptar que la seva filla Miercoles es fa gran.

TERCER DIA

En primer lloc ens vam despertar a les 8 de mati per esmorzar i agafar el bus turístic a les 10:00 per fer una volta per tot Madrid. Al pujar al primer autobús ens van regalar auriculars per escoltar les explicacions de la guia.

La primera parada que vam baixar va ser el estadi Santiago Bernabeu que es va construir el 14 de desembre de 1947.

Vam tornar a pujar en un altre autobús i vam anar a parar a Puerta de Alcalà que va ser encomanada construir pel rei Carles III i és obra de l'arquitecte Francesco Sabatini. Es troba a la plaça de la Independencia, a la cruïlla dels carrers d'Alcalá, Alfonso XII, Serrano i Salustiano Olózaga i al costat de la "Puerta de España", entrada principal als jardins del Retiro. Igual que el carrer en què es troba, la Puerta rep el seu nom per trobar en el camí que conduïa a la localitat d'Alcalá de Henares.

Ens vam esperar durant 15 minuts per agafar un altre autobús i ens vam dirigir cap al Temple de Debod que són unes ruïnes dins de una plaça i dins de l’aigua transportada de Egipte que té 2.200 anys de antiguitat. El Temple de Debod va ser inaugurat el 20 de juliol de 1972 després de dos anys de reconstrucció. Va ser un procés complicat ja que, a més de no tenir bons plans, en el desmantellament i transport es van perdre algunes pedres.

I per finalitzar la nostra estada vam fer l'última parada al Museo Reina Sofía on vam poder veure el famós quadre del "Guernica" de Picasso.